En las dos versiones -traducido al castellano y el original en catalán- compartimos el testimonio en forma de poema de Ester Pons, referido a su vivencia con el trabajo de Río Abierto, lleno de fluidez y presencia en perpetuo descubrimiento:
Cuando la tierra baña el cielo y el cielo la tierra, y el agua fluye en cada uno de mis ríos internos
Despierto
Bajo este inmenso cielo
Lleno de horizonte
Siento el espacio y habito el espacio nuevo
Escucho… Exploro… Expreso
Movimento… Quietud… Silencio
Con la mirada más ancha
Tiempo para observar lo que nace
Aquí y ahora… Soy mis ganas
Toda la libertad… libertad para el cambio… libertad para ser
Aflojo… me dejo sostener… y el encuentro con otr@s
Me trae nuevas posibilidades que abren mundos
Amar y ser amada
Veo… Siento… Crezco… Agradezco
I ahora… elijo… más clara… más libre… más llena
Soy bambú, soy viento, agua, sonido, olor, caminar… Soy Cuerpo… Soy Naturaleza
Soy Rio Abierto
Respiro la vida, TODA.
Versión Original, en catalán:
Quan la terra banya el cel i el cel la terra, i l’aigua flueix en cada un dels meus rius interns
Desperto
Sota aquest cel immens
Ple d’horitzó
Sento l’espai i habito l’espai nou
Escolto…Exploro…Expresso
Moviment…Quietud…Silenci
Amb la mirada més ample
Temps per observar el que neix
Aquí i ara… Sóc les meves ganes
Tota la llibertat…llibertat pel canvi…llibertat per ser
Afluixo…em deixo sostenir… i la trobada amb l’altra
Porta noves possibilitats que obren mons
Estimar i ser estimada
Veig… Sento… Creixo… Agraeixo
I ara… trio… més clara… més lliure… més plena
Sóc bambú, sóc vent, aigua, so, olor, caminar… Sóc Cos… Sóc Natura
Sóc Riu Obert
Respiro la vida, TOTA.
Ester Pons Martí